diumenge, 21 de març de 2010

BEN TROBADA BARBERIA

Hi han oficis que es perden, com per exemple el de rellotger, i fins a cert punt és lògic perquè el producte amb el que treballaven gairebé ha desaparegut i amb ells el propi ofici.
Ara bé, a cas han desaparegut els caps, els cabells i les barbes? No, per tant perquè s'hauria de perdre l'ofici de barber. Jo soc d'aquells que de nens, fa la tira d'anys, ens anàvem a tallar els cabells al barber i fins i tot ens hi afaitàvem quan el fet fisiològic ho va començar a demanar. Però també soc d'aquells que, fa la tira d'anys, vam començar a demanar talls de cabell una mica més evolucionats, en definitiva més al dia. Dissortadament, els barbers de l'època no estaven massa per la labor, i així, de mica en mica, acabarem traspassant aquesta responsabilitat a les perruqueries per a dones, molt ben portades per homes en no poques ocasions, però en definitiva pensades per a dones, “la pelu”. Més endavant els eufemismes del màrqueting les convertiren en unisex i gairebé sense que ens n'adonéssim, anar al barber es va acabar, deixant les nostres necessitats en mans d'un col·lectiu que, amb molt bona voluntat, ens va acollir com a uns refugiats residuals de l'estètica masculina.
Però diu la dita que “no hi ha mal que cent anys duri ni bé que no s'acabi”. Avui, a la zona olímpica de Terrassa, la meva dona ha descobert una barberia, nova, moderna, avantguardista i posada al dia. Una barberia del segle XXI portada per un fill i net de barbers que vol treure vida do on no hi ha, que vol reivindicar un ofici que s'està perdent però que no cal que es perdi, perquè hi ha prou matèria prima perquè això no passi. Ha construït una barberia amb aquell símbol rotatiu tant entranyable que els antics barbers tenien instal·lat a la porta, que per cert l'ha tingut que anar a comprar a Londres perquè aquí ja no l'ha pogut trobar. Ha sabut llegir que els mètodes tradicionals i les necessitats actuals que l'estètica masculina demanen, es poden combinar en un concepte nou de barberia de avantguarda. Ha sabut construït una perruqueria per a homes que també pentina dones, però sense convertir-se en unisex, sense perdre la seva essència. Això no és disseny, això no és innovació, això és simplement reinventar-se, que no es poc. A tot aquell que li quedi algun pel al cap o a la barba, aneu-hi i deixeu-li fer, que no us en penedireu. Felicitats David Rodelas, felicitats. (www.rodelas.net).

dissabte, 13 de març de 2010

Les infraestructures per terra i Catalunya sota

No se si de catàstrofe, com diu ENDESA a través dels seus representants, però segurament estarem la majoria d'acord amb qualificar d'autèntic desastre el que va passar a la provincià de Girona el passat dilluns 8 de març com a conseqüència del temporal de neu. Convindreu amb mi que el concepte catàstrofe sol està lligat també a la pèrdua de vides humanes, i afortunadament en aquest cas això no ha estat quantitativament significatiu. Ara bé, més enllà del col·lapse i desconcert que es va produir el “dia de autos”, deixar aquest escandalós número de famílies, empreses i pobles sense subministrament elèctric, fins ja en parlarem quan, ens col·loca com a país en una en una posició estratègica, com a mínim inquietant.
Soc partidari de demanar responsabilitats a ENDESA, evidentment, però no per la reacció alhora de restablir el servei, que no se si es podria fer millor o no, jo crec que la situació no permet fer-ho de una manera molt més diligent. Si que és cert que la seva política informativa als ciutadans ha estat insuficient i del tot forassenyada, però considerant la desfeta de les infraestructures la reconstrucció portarà el seu temps i això és inevitable. Per tant, crítica a la inoperància alhora de informar sobre la planificació de la reconstrucció i a la prepotència no entonant un autèntic “mea culpa” davant la ciutadania.
Dit això, hem de tenir ben clar que com a conseqüència del temporal han caigut 33 pals de suport de diferents línies de distribució del subministre elèctric que son propietat de ENDESA i, si bé es cert que això a succeït perquè s'han produït unes condicions meteorològiques excepcionals, no per això aquestes condicions deixen de estar previstes a les normatives que s'han d'emprar pel disseny d'aquestes infraestructures. Si això fos així, la resta de infraestructures que estan sotmeses a les mateixes normatives, també haurien col·lapsat per aquestes condicions excepcionals de la meteorologia. D'aquesta manera haurien caigut els pals dels repetidors de telefonia mòbil, les torres de telecomunicacions i s'haguessin enfonsat els terrats dels edificis, que per normativa han de considerar les corresponents sobrecàrregues de vent i neu. Doncs això no ha passat, aquestes construccions han aguantat. Fins i tot han aguantat els cartells publicitaris.
Soc de la opinió que cal ser molt crític amb tot això i demanar responsabilitats a ENDESA per tenir una infraestructura infradimensionada a nivell resistiu, i el que és pitjor, fins a quin punt les estructures que encara no han caigut pateixen del mateix mal? Heu vist aquell anunci d'una assegurança que diu: quina probabilitat hi ha de que s'encasti una vaca a casa vostra, realment voleu pagar per això? Doncs això és el que ha passat, ens ha agafat la vaca amb els pixats al ventre, en aquest cas, jo diria que el toro.

dilluns, 8 de març de 2010

“Corridas”. Supressió i cultura taurina (per Xavier Bigatà Viscasillas)

Benvolguts lectors,

Us transcric la carta pública del Sr. Bigatà, gaudiu-la perquè l'ha clavat.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tres comunitats autonòmiques volen preservar la “Fiesta de los toros” declarant-la “Bien de Interés Cultural”. La Vanguardia inclou les cròniques sobre les “corridas” en l´apartat de “Cultura”. La cultura és el conjunt de tradicions i de formes de vida, tan materials com espirituals, d’un poble. Però els símbols culturals es van modulant segons l’avenç humà en l’ordre intel·lectual, social, moral,... d’un poble. Els valors en són part, i alhora el fonament de la resta de trets culturals. Crec que el toreig forma part del “patrimoni cultural”; és una tradició cultural, però del passat. De quan la força física i la valentia eren virtuts necessàries i molt valorades. Però no se’l pot considerar com a un símbol cultural propi de la societat actual. Perquè no encaixa amb els valors ètics i morals vigents. Segons la Unesco, “a través de la cultura discernim els valors i efectuem opcions”. La cultura ens ”humanitza”. El patiment és part indestriable de la vida, però no hem d’acceptar cap forma de patiment gratuït i innecessari com el que succeeix en el toreig. I menys si la única finalitat és la diversió i goig d’un altre ésser viu: l’home. També passa en altres tradicions culturals vigents -que cal també replantejar-, però és en les “corridas” on es manifesta amb una major crueltat. El toreig ni dignifica l’home ni cultiva cap valor moral. És totalment prescindible. Mantenir les “corridas”, com diu Esperanza Aguirre, perquè “des de temps immemorial està en la cultura espanyola” no és un argument vàlid.

Xavier Bigatà Viscasillas

Digueu "no" a la independència de Catalunya

Estic seguint amb atenció les consultes de independència que s'han vingut realitzant a diferents municipis de Catalunya. Els resultats que s'hi donen son reveladors: guanya per majoria aclaparadora el “si” i la “abstenció”. La interpretació que dono a aquests resultats, com persona que desitja la existència d'un estat català independent, és que son terriblement preocupants. Aquests referèndums no seran virtualment vàlids fins que no aconseguim que la gent que hi està en contra (de la independència vull dir) vagi a votar “no”. Francament, a mi hem deixaria molt més satisfet un referèndum amb una participació del 50% i amb una victorià del “no” per un 60%, per posar un exemple.

Necessitem identificar i convèncer, a un ample sector de la societat civil catalana, de que Catalunya pot arribar a ser independent, perquè s'hi posen realment en contra i es llancin en massa a votar “no”. Necessitem que votin “no” perquè aquest “no” validarà el nostre “si”. Un “si” momes té sentit si està confrontat a un “no” seriós, que ens prengui seriosament.

Hi han experts economistes que estan convençuts que una Catalunya independent ja hauria sortit de la crisi, si més no estaríem millor que ara, diuen. Estem en un moment immillorable per fer una política de barri (associacions de veïns, institucions municipals, educadors de barri, etc.) que arribi a les capes més desprotegides i que més malament ho estan passant, per convence'ls que tot això es possible. Cal provocar que la gent es prengui seriosament tot aquest proces perquè s'hi posin a favor o en contra, tant se val, sinó, la indiferència acabarà amb nosaltres, aquells que hi trobem sentit a tot aquest procés.