dissabte, 13 de març de 2010

Les infraestructures per terra i Catalunya sota

No se si de catàstrofe, com diu ENDESA a través dels seus representants, però segurament estarem la majoria d'acord amb qualificar d'autèntic desastre el que va passar a la provincià de Girona el passat dilluns 8 de març com a conseqüència del temporal de neu. Convindreu amb mi que el concepte catàstrofe sol està lligat també a la pèrdua de vides humanes, i afortunadament en aquest cas això no ha estat quantitativament significatiu. Ara bé, més enllà del col·lapse i desconcert que es va produir el “dia de autos”, deixar aquest escandalós número de famílies, empreses i pobles sense subministrament elèctric, fins ja en parlarem quan, ens col·loca com a país en una en una posició estratègica, com a mínim inquietant.
Soc partidari de demanar responsabilitats a ENDESA, evidentment, però no per la reacció alhora de restablir el servei, que no se si es podria fer millor o no, jo crec que la situació no permet fer-ho de una manera molt més diligent. Si que és cert que la seva política informativa als ciutadans ha estat insuficient i del tot forassenyada, però considerant la desfeta de les infraestructures la reconstrucció portarà el seu temps i això és inevitable. Per tant, crítica a la inoperància alhora de informar sobre la planificació de la reconstrucció i a la prepotència no entonant un autèntic “mea culpa” davant la ciutadania.
Dit això, hem de tenir ben clar que com a conseqüència del temporal han caigut 33 pals de suport de diferents línies de distribució del subministre elèctric que son propietat de ENDESA i, si bé es cert que això a succeït perquè s'han produït unes condicions meteorològiques excepcionals, no per això aquestes condicions deixen de estar previstes a les normatives que s'han d'emprar pel disseny d'aquestes infraestructures. Si això fos així, la resta de infraestructures que estan sotmeses a les mateixes normatives, també haurien col·lapsat per aquestes condicions excepcionals de la meteorologia. D'aquesta manera haurien caigut els pals dels repetidors de telefonia mòbil, les torres de telecomunicacions i s'haguessin enfonsat els terrats dels edificis, que per normativa han de considerar les corresponents sobrecàrregues de vent i neu. Doncs això no ha passat, aquestes construccions han aguantat. Fins i tot han aguantat els cartells publicitaris.
Soc de la opinió que cal ser molt crític amb tot això i demanar responsabilitats a ENDESA per tenir una infraestructura infradimensionada a nivell resistiu, i el que és pitjor, fins a quin punt les estructures que encara no han caigut pateixen del mateix mal? Heu vist aquell anunci d'una assegurança que diu: quina probabilitat hi ha de que s'encasti una vaca a casa vostra, realment voleu pagar per això? Doncs això és el que ha passat, ens ha agafat la vaca amb els pixats al ventre, en aquest cas, jo diria que el toro.

3 comentaris:

  1. En consonància amb el que diu el "someret", he escoltat a la radio els segûents comentaris:
    1- Com pot ser que hagin resistit a la nevada pals d´electricitat de fusta colocats fa més de 20 anys, i en canvi no han resistit torres metàl.liques de recent construccio?
    2- Si aquesta "gran nevada" és un fet excepcional ( ep!!!!, però possible -no ha sigut ni la 1ª ni serà la última-) per bona part del territori català, i en canvi seria un fet metereològic habitual en el territori pirinenc, com s´explica que les torres d´electricitat del Pallars, de la Cerdanya, .... aguanten el pes de la neu i en canvi no les de les demés comarques? Està justificat que per reduir els costos de intalació i de manteniment es "jugui" amb el risc baix pero repeteixo, possible, de que la població es quedi dies sense quelcom tan imprescindible com ho és avui dia l´electricitat? De la que en pot dependre la calefacció d´una casa; el bombeig d´aigua potable a urbanitzacions; la conservació dels aliments en cas d´aillament per la neu; .... NOMES una visio empresarial i no de servei public ho justifica. I tot i que soc de mentalitat lliberal, crec que pel que fa referencia als serveis bàsics, com ho és l´electricitat, la lliberalització no pot impicar "impunitat". A Endesa li surt més a compte la multa que rebra que tenir les intalacions amb el manteniment adecuat.

    ResponElimina
  2. M'agradat molt el teu escrit, tens tota la rao. Pero crec que t'has quedat curt. La població en general encara es masa dócil amb aspectes importants com es aquest.
    Anim i segeix aixi que tens gent que ens agrada el que dius.

    ResponElimina
  3. Una de les coses curioses que han provocat el tema, és replantejar-nos si la via de la privatització total de les elèctriques era la més correcte. No ho dic perquè fos el PP qui ho va portar a terme (seria una demagògia massa fàcil), sinó perquè quan privatitzem serveis de primera necesitat correm el risc que passin coses com aquesta.

    ResponElimina