Clar que tot el que fa referència a l'energia nuclear fa por. La gent tenim por de que les centrals nuclears petin i la radiació s'escampi per arreu, provocant-nos malalties de tipus cancerigen que ens portaran a una mort agònica, lenta i segura. Fins aquí tot normal, és normal i fins i tot humà tenir por. Ara bé, racionalitzem la por. Ciutadans de Catalunya! Sapigueu que al sur de França tenim centrals nuclears que si arribessin a descontrolar-se, patiríem els seus efectes devastadors tan o més que si es descontrolessin les que tenim a la mateixa Catalunya o a la nostra mai prou estimada Espanya. Be, tractat el tema de la por abordarem altre tipus de qüestions.
La qüestió central del debat no és si podem passar sense les centrals nuclears sinó si estem disposats a pagar el preu que aquesta decisió comportaria. Fem algunes reflexions.
De caire econòmic
El 21 per cent de l'energia elèctrica que consumim a Espanya ve de les centrals nuclears. Això no vol dir que aquestes centrals tinguin el 21 per cent de la capacitat generativa del país. És a dir, si sempre fes sol (plaques fotovoltaiques), sempre fes vent (aerogeneradors) i sempre estesin els pantans plens (hidroelèctriques), l'aportació global dels reactors nuclears que tenim a Espanya representaria només el 8 per cent de la aportació elèctrica. Això done una pista de la intermitència i la nul·la capacitat de regulació que tenen aquestes energies alternatives. Si anem a buscar l'energia més barata possible, després de l'atòmica evidentment, hem d'anar a parar a les centrals de cicle combinat de gas. Alguns estudis apunten a la necessitat de creació de 20 noves centrals de cicle combinat per substituir, amb garanties de subministrament elèctric, a les nuclears. Això suposaria una inversió directa de 6000 milions d'euros. A aquests caldria afegir-lis uns altres 45000 milions de sobre costos en el preu de generació de electricitat com a conseqüència del consum de gas natural en els pròxims 15 anys. Tot això representaria un increment del cost de generació d'energia elèctrica del 25 per cent.
De caire estratègic
En cas de substitució de l'energia nuclear per la de cicle combinat, ens enfrontaríem a un problema geo-estratègic de primer ordre. Augmentaríem la nostra ja elevada dependència energètica internacional per sobre del 90 per cent i la seguretat de l'abastament de gas dependria encara més de l'evolució política i social dels productors del nord d'Àfrica. França per exemple és autònoma pel que fa a l'energia elèctrica, gràcies a que està cosida de nuclears.
De caire mediambiental i emissions de CO2
La producció elèctrica d'origen nuclear està lliure d'emissions de CO2. Al substituir-la per la de cicles combinats de gas, comportaria la emissió anual addicional de 22 milions de tones de CO2, equivalents a les emissions de aproximadament la quarta part dels vehicles del parc automobilístic espanyol. Cal dir que a partir del 2012 les emissions de CO2 per sobre de la quota corresponent ja no seran gratuïtes i això també representaria un cost afegit a la generació d'energia.
De la banda de la seguretat
No cal dir que les centrals nuclears comporten un gran perill pel planeta en cas d'accident greu o mala gestió dels residus radioactius. Tampoc podem obviar que un accident nuclear no afecta solament el país que n'és titular sinó que la contaminació que provoca ultrapassa les seves fronteres. Per això entenc que l'autorització per la construcció de noves centrals així com un posterior seguiment de la seva gestió, hauria de dependre d'un organisme de rang superior, que en el nostre cas podria ser la Comissió Europea.
