diumenge, 21 de març de 2010

BEN TROBADA BARBERIA

Hi han oficis que es perden, com per exemple el de rellotger, i fins a cert punt és lògic perquè el producte amb el que treballaven gairebé ha desaparegut i amb ells el propi ofici.
Ara bé, a cas han desaparegut els caps, els cabells i les barbes? No, per tant perquè s'hauria de perdre l'ofici de barber. Jo soc d'aquells que de nens, fa la tira d'anys, ens anàvem a tallar els cabells al barber i fins i tot ens hi afaitàvem quan el fet fisiològic ho va començar a demanar. Però també soc d'aquells que, fa la tira d'anys, vam començar a demanar talls de cabell una mica més evolucionats, en definitiva més al dia. Dissortadament, els barbers de l'època no estaven massa per la labor, i així, de mica en mica, acabarem traspassant aquesta responsabilitat a les perruqueries per a dones, molt ben portades per homes en no poques ocasions, però en definitiva pensades per a dones, “la pelu”. Més endavant els eufemismes del màrqueting les convertiren en unisex i gairebé sense que ens n'adonéssim, anar al barber es va acabar, deixant les nostres necessitats en mans d'un col·lectiu que, amb molt bona voluntat, ens va acollir com a uns refugiats residuals de l'estètica masculina.
Però diu la dita que “no hi ha mal que cent anys duri ni bé que no s'acabi”. Avui, a la zona olímpica de Terrassa, la meva dona ha descobert una barberia, nova, moderna, avantguardista i posada al dia. Una barberia del segle XXI portada per un fill i net de barbers que vol treure vida do on no hi ha, que vol reivindicar un ofici que s'està perdent però que no cal que es perdi, perquè hi ha prou matèria prima perquè això no passi. Ha construït una barberia amb aquell símbol rotatiu tant entranyable que els antics barbers tenien instal·lat a la porta, que per cert l'ha tingut que anar a comprar a Londres perquè aquí ja no l'ha pogut trobar. Ha sabut llegir que els mètodes tradicionals i les necessitats actuals que l'estètica masculina demanen, es poden combinar en un concepte nou de barberia de avantguarda. Ha sabut construït una perruqueria per a homes que també pentina dones, però sense convertir-se en unisex, sense perdre la seva essència. Això no és disseny, això no és innovació, això és simplement reinventar-se, que no es poc. A tot aquell que li quedi algun pel al cap o a la barba, aneu-hi i deixeu-li fer, que no us en penedireu. Felicitats David Rodelas, felicitats. (www.rodelas.net).

3 comentaris:

  1. Certament tots hem acabat oblidant el barber i abraçant la perruquera. Al principi se’m va fer molt difícil, això que una noia em rentava el cap, un altre me’l tallava i una tercera em feia un massatge em tenia ben descol•locat. Però noi, en aquesta vida ens adaptem a tot, i els homes, si hi ha dones pel mig, encara ho fem més ràpid. I això no és un comentari masclista, és pura evidència científica!.
    No et diré que no d’entrada, per allò que mai se sap, però avui dia, no hi ha ningú que sàpiga mimar-me els cabells com la meva perruquera, que es diu Cuca i no la canvio per cap iniciativa per avantguardista que sigui.

    ResponElimina
  2. realment me a impressionat molt la lectura que es fet del saló, me a agradat molt. considero que es expressat perfectament la filosofia del saló i el meu punt de vista sobre l'estat actual del barber,, i de la barberia!!, et dare humilment ja manera personal la meva reflexio del tema, crec que l'home se a hagut d'adaptar a aquesta nova situació,, per pilotes això si,,!! (i lamento la espressió) el problema de la barberia és el mateix que de moltes altres coses, és la base,, és l'ensenyament,!! clar, si en les acadèmies on s'ensenya perruqueria no es fa escola de barberia,!! on aprèn la gent jove? perquè aprenents no hi ha! la barberia en aquests darrers anys a estat molt poc atractiva per a la gent jove, l'ofici a l'inici està molt mal pagat i es treballen moltes hores, en aquests anys de enrere,, la gent tenia altres opcions, diners més ràpid d'aconseguir, és clar i des d'aquesta perspectiva no ha tingut empenta aquest ofici. ara els temps són diferents, molta gent jove veu que un ofici pot ser una sortida professional per al seu futur, totes les grans firmes cosmètiques s'estan bolcant en l'home, ofereixen formació i desarrolo del treball, penso que aquesta tendència de barberia és el futur en la imatge masculina, llocs especialitzats on la imatge de l'home és protagonista,, i no un farciment,,!! moltes gràcies i perdona que em s'estén, m'agrada el meu ofici i m'agrada parla

    ResponElimina
  3. Jo com a persona que ha provat i evaluat aquesta barberia haig de dir que en Josep Mª té tota la raó del mon en dir que s'hi ha d'anar ja que és, de moment, el lloc on més m'ha agradat anar a que em tallessin els cabells, i jo crec que apart de la seva professionalitat creixent, el tracte que t'hi fan és d'alló més bo i divertit, perque tallar-se el cabell ha de ser una comunicació entre client i barber. Apart de tot aixó trobo que és molt trist que fins a la edat dels 15 anys sols hagi anat a dos barverias: una d'elles és a la que anava amb el mau pare de petit (estem parlant de quan jo tenia 8 o 9 anys o menys, ara no ho recordo molt bé)i l'altre aquesta que ha dit en Josep Mª. Així que com a conclusió del meu comentari, sols dir que m'agradaria eliminar la paraula unisex del diccionari dels barbers, ja que igual que per a la roba interior anem a tendes diferents, trobo que per a els cabells també s'hi auria d'anar. Felicitats papa per aquesta entrada i per a el teu creixent bolg, espero que el teu numenro de seguidors augmenti.

    ResponElimina