divendres, 22 d’octubre de 2010

The Grand Design de Stephen Hawking

Han creat molt rebombori, entre alguns sectors de la societat, les afirmacions envers l'existència de Deu que el astrofísic britànic Stephen Hawking fa en el darrer llibre que ha publicat: The Grand Design. A la pregunta: L'univers necessita un creador? Respon rotundament que NO. De fet, ja ho va dir Borges: "La teología es literatura fantastica y Dios su mayor creación". L'univers es va crear de manera espontània com una conseqüència inevitable de les lleis de la natura. I amb aquesta afirmació el Sr. Hawing ha aconseguit posar d'acord, per un cop a la vida, als representants de les principals religions (cristiana, jueva i musulmana) en rebutjar els seus arguments. Però el que no te rebuig són els arguments que estan amprant aquest notables. Sense anar més lluny, el rabí cap dels britànics s'ha permès afirmar que “a la Bíblia senzillament no l'interessa com es va crear l'univers”. Això considerant que el primer llibre de la Torah (y la Bíblia) es diu Gènesis y precisament explica com es va crear l'univers.

Ara bé, tot això era bastant previsible. Però a mi, el que m'ha cridat poderosament l'atenció d'aquest llibre és un altra cosa, i com que no soc traductor d'anglès la deixo anar tal i com la diu: "Traditionally these are questions for philosophy, but philosophy is dead. Philosophy has not kept up with modern developments in science, particularly physics. Scientists have become the bearers of the torch of discovery in our quest for knowledge". Bé, doncs d'això no en diu ningú res o, si més no, jo no ho he sabut trobar per enlloc. Aquesta falta de resposta per part dels intel·lectuals si que la trobo preocupant, a no ser que assumirem el fet que aquests intel·lectuals estan d'acord amb el Sr. Hawking, fet que encara trobaria molt més inquietant.
.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Els “cuentapropistas” Cubans

Un home es troba una làmpada màgica, la agafa i el geni li diu: et concedeixo un desig. L'home li va contestar: doncs... vull no posar-me mai malalt. Concedit!, li va dir el geni i el va convertir en treballador autònom. Jo tinc un paren, allà per l'Aragó que un dia em va dir; “si quieres salir por ahí el fin de semana en moto y hacerte daño tinenes que ser asalariao!, sinó, date por por jodio”. És un treballador autònom, el pobre, i va anar coix a treballar una bona temporada.

Un “cuentapropista”, en diccionari crioll, és aquell que treballa per comte i risc, o sigui allò que vulgarment s'anomena un treballador autònom. Ara resulte que el Raul Castro ha obert la veda per legalitzar els “cuentapropistas” i així els cubans puguin deixar de ser funcionaris per treballar per compte propi muntant petits negocis (paletes, agricultors, etc.). O sigui, podran fer el que ja feien clandestinament però pagant impostos i perdent prestacions socials.

Algú els hauria d'avisar a aquesta gent del enrenou en el que s'estan posant, algú els hi hauria de dir que no podran estar mai més malalts i que si no treballen no guanyaran ni tant sols el miserable sou que guanyaven abans. Algú els hi hauria de fer saber que estan perduts, que no gaudiran mai més de cap prestació social i perdran tots els drets que els hi quedaven. Algú els hi hauria de dir...