dissabte, 20 de novembre de 2010

EL COTXE ELÈCTRIC. UNA OPCIÓ RIDÍCULA PER L'UTILITARI PARTICUAR?

El cotxe elèctric és un medi de transport particular de poques prestacions: baixa potència, petit, poca autonomia i econòmicament difícil d'abordar. Però aquesta definició també va ser aplicable, en el seu moment, a la televisió de plasma i, tot i així, ens en vàrem sortit. Ara les teles son grans, amb moltes prestacions i assequibles per un segment prou ampli de la població. Per tant, dono per fet que el cotxe elèctric també s'impregnarà de prestacions tècniques satisfactòries i de fàcil accessibilitat econòmica.

Però, aquest no es el tema que ens hauria de amoïnar. L'idea que ens inculca el discurs “sostenible” és que, malgrat tot, el cotxe elèctric és un cotxe verd. Ah! Si és verd la cosa canvia, les prestacions, l'autonomia i el preu, ja poc importen, per que, què no hem de fer pel medi ambient, oi?

Suposem que s'imposa aquest discurs, “sostenible” vull dir, i anem tots en cotxes verds. Hi ha un principi fonamental de la física terriblement obstinat: l'energia ni es crea ni es destrueix, únicament es transforma. Es a dir, l'energia la podem transformar en un altra forma d'energia o en treball. La energia elèctrica, llampecs a part, és el resultat de la transformació d'algun altre tipus d'energia: cinètica (salts d'aigua), crema de combustibles fòssils (petroli i derivats), nuclear (per tots àmpliament coneguda) i alternativa (eòlica, fotovoltaica, biomassa, etc.). Doncs, com anava dient, si anem tots en cotxes verds a fer les mateixes coses que ara fem amb els cotxes, diguem-ne “marrons” per exemple, la quantitat de treball absolut que s'haurà de realitzar en termes energètics serà aproximadament el mateix.

Per tant, tots aquest combustibles fòssils que ara anem cremant, cadascú al nostre cotxe “marró”, s'hauran de cremar a les noves centrals tèrmiques, centrals que s'hauran de construir per satisfer tot aquest excés d'energia elèctrica que requeriran els cotxes verds. Ah! Que la idea no era contaminar cremant combustibles fòssils, doncs haurem de construir més pantans per fer´hi centrals hidroelèctriques. Ah! Que quan hi ha sequera això no serveix i a més a més son una agressió al ecosistema, doncs haurem de construir més camps d'horts fotovoltaics i omplir les muntanyes d'aerogeneradors. Ah! Que això és contaminació visual i els ocellets se hi estampen i es moren, doncs no ens quedarà més remei que anar a parar a les centrals nuclears. Ah! Que nuclears no, gràcies.

No ens enganyem, els cotxers verds potser revolucionaran el sector energètic. Fins i tot aconseguiran enviar la contaminació fora de les ciutats, però no la eliminaran. De fet, parlant de desplaçar la contaminació, encara es pot trobar algun avi per algun poble de Catalunya que diu que anar a cagar al bosc era d'allò més “sostenible”. Potser si, quan eren quatre els que hi anaven, però que passaria si ara anéssim tots a cagar al bosc.

dissabte, 6 de novembre de 2010

La publicitat dels bons (Carta de Xavi Bigatà Viscasillas al director de La Vanguardia, publicada en la edició paper del 5/11/10)

El passat dia 5 de novembre, en Xavi Bigatà Viscasillas va publicar aquesta carta al director de La Vanguardia:

El Govern de la Generalitat està fent una campanya de propaganda que deu ser l'enveja de qualsevol empresa privada. Anuncis en mitjans de comunicació i falques publicitàries als carrers de moltes ciutats. Quin cost ha tingut aquesta campanya? Calia fer-la tenint en compte que ja se'ns havia explicat abastament i que s'havia publicitat gratuïtament ser notícia i comentari diari en tots els mitjans de comunicació públics i privats? Calia fer-la si la previsió dels analistes era que en pocs dies es col·locaria l'emissió, com ha passat? Qui ha pagat la campanya publicitària, la Generalitat o les entitats financeres que tindran un 3% de comissió? El cost d ' aquesta campanya encareix encara més una operació que molts analistes defineixen com a massa costosa per a qui emet els bons. Massa costosa pels ciutadans de Catalunya.

Per això també crec que falten més explicacions sobre què passarà l'endemà que una Generalitat amb problemes de finançament s'hagi gastat tots aquests diners. Diners que haurà de retornar amb el 7,75% d'interessos i comissions. Sembla que aquesta emissió és una fugida endavant que implica tenir pa per avui i gana per demà.