dilluns, 8 de març del 2010

Digueu "no" a la independència de Catalunya

Estic seguint amb atenció les consultes de independència que s'han vingut realitzant a diferents municipis de Catalunya. Els resultats que s'hi donen son reveladors: guanya per majoria aclaparadora el “si” i la “abstenció”. La interpretació que dono a aquests resultats, com persona que desitja la existència d'un estat català independent, és que son terriblement preocupants. Aquests referèndums no seran virtualment vàlids fins que no aconseguim que la gent que hi està en contra (de la independència vull dir) vagi a votar “no”. Francament, a mi hem deixaria molt més satisfet un referèndum amb una participació del 50% i amb una victorià del “no” per un 60%, per posar un exemple.

Necessitem identificar i convèncer, a un ample sector de la societat civil catalana, de que Catalunya pot arribar a ser independent, perquè s'hi posen realment en contra i es llancin en massa a votar “no”. Necessitem que votin “no” perquè aquest “no” validarà el nostre “si”. Un “si” momes té sentit si està confrontat a un “no” seriós, que ens prengui seriosament.

Hi han experts economistes que estan convençuts que una Catalunya independent ja hauria sortit de la crisi, si més no estaríem millor que ara, diuen. Estem en un moment immillorable per fer una política de barri (associacions de veïns, institucions municipals, educadors de barri, etc.) que arribi a les capes més desprotegides i que més malament ho estan passant, per convence'ls que tot això es possible. Cal provocar que la gent es prengui seriosament tot aquest proces perquè s'hi posin a favor o en contra, tant se val, sinó, la indiferència acabarà amb nosaltres, aquells que hi trobem sentit a tot aquest procés.

2 comentaris:

  1. Comparteixo del tot el teu raonament. De fet, en les últimes consultes ja no han obert boca ni els falangistes, ni la premsa espanyola. I això és una evidència que no ens prenen seriosament. Les consultes han agafat un to de costellada, i només hi participen els independentistes. I la realitat, és que no tothom creu que el camí sigui l’estat propi, i seria bo que aquests s’animessin a votar. Però no ho fan perquè no se’n senten partícips. La democràcia és la participació de tots, agradi o no els resultats que donen les urnes. Alguna cosa no es fa bé quan no s’aconsegueix mobilitzar tothom.

    ResponElimina
  2. Estic totalment d´acord amb el raonament exposat pel "someret". En democràcia, la validesa d´un resultat el dóna l´índex de participació. Em permeto fer uns comentaris, en tan que ciutadà que ha col.laborat en el procés dels referendums independentistes:

    1- d´entrada hauria de preocupar i molt que qui ens governa, tan a Catalunya com a Espanya, ho faci amb el trist vot de només el 25% dels ciutadans amb dret a vot. A només 35 anys d´acabada una dictadura salvatge, em preocupa el baix índex de participació democràtica.
    2- Discrepo amb l´opinió del Josep: El silenci periodístic, tan dels grans mitjans espanyols com dels "locals" catalans, a la 2ª onada de referendum independentista no és perque no ens prenguin seriosament; ans el contrari: és conseqüència del temor de qui veu perillar un status quo actual que els hi aporta privilegis als que no volen renunciar. Vull dir que han vist que amb el silenci periodistic fan més mal a aquest exercici de democràcia del poble que fent "soroll de tambors de guerra". I haig de reconeixer que els hi ha funcionat.
    3- en el punt anterior es demostren dos fets molt preocupants respecte dels mitjans de comunicació, públics i privats, en relació a la "llibertat d´expressió": silenciant un fet que ES notícia periodística s´autoinculpen com a "autocensors de la lliure expressió periodística". Ho entenc com a inercies de l´epoca franquista, però amb la cinica realitat que afecta tan als mitjans conservadors-llegueixis La vanguardia-, com als autoanomenats progresistes i d´esquerres- llegueixis El Periodico de Catalunya-.

    4- Els impulsors dels referendums i d´altres accions prosobiranistes tenen clar una cosa - i que de nou té referència a l´apartat 2-, :només la pedagogia, el explicar-se, el discurs i el debat raonat sobre les ventatges que aportaria als catalans el fet de ser sobirans, pot convencer més sobiranistes. Sabent que els grans mitjans de comunicació no faran la tasca que els hi pertoca- informar del pols de la societat- intenten fer coneixer els seus arguments a través d´estrategies un punt "inversemblants" com la de les consultes -encara que el més important, el DEBAT, no s´aconsegueixi.

    5-Pels actuals ¨lobbies¨ de poder a Catalunya,la roptura amb Espanya no els hi apotaria res de beneficios;en canvi els hi pot fer perdre la xarxa de poder establerta que tan bé els hi funciona. Per això si bé part de la ciutadania té clar els beneficis d´una Catalunya autogestionada, en canvi els poders fàctics tan econòmics com financers, industrials, polítics, gremials, ...., i fins i tot els sindicals, ni en volen sentir parlar.

    Llavors només ens queda- als sobiranistes convençuts- el que anomenaria "efecte taca d´oli", a l´estil com el que va provocar la revolució francesa contra un régim monàrquic tirà i oligocèntric. Convençuts de que a final, ni que sigui llunyà, la raó impera sobre la "desraó".

    14 de març de 2010 1:02

    Afegeix imatge de perfil

    Canvia la imatge Selecciona una imatge per penjar


    Del web


    Aquesta imatge s'afegirà al teu perfil de Blogger i apareixerà al costat dels comentaris nous.


    Verificació de paraules

    ResponElimina