Benvolguts lectors,
Us transcric la carta pública del Sr. Bigatà, gaudiu-la perquè l'ha clavat.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Tres comunitats autonòmiques volen preservar la “Fiesta de los toros” declarant-la “Bien de Interés Cultural”. La Vanguardia inclou les cròniques sobre les “corridas” en l´apartat de “Cultura”. La cultura és el conjunt de tradicions i de formes de vida, tan materials com espirituals, d’un poble. Però els símbols culturals es van modulant segons l’avenç humà en l’ordre intel·lectual, social, moral,... d’un poble. Els valors en són part, i alhora el fonament de la resta de trets culturals. Crec que el toreig forma part del “patrimoni cultural”; és una tradició cultural, però del passat. De quan la força física i la valentia eren virtuts necessàries i molt valorades. Però no se’l pot considerar com a un símbol cultural propi de la societat actual. Perquè no encaixa amb els valors ètics i morals vigents. Segons la Unesco, “a través de la cultura discernim els valors i efectuem opcions”. La cultura ens ”humanitza”. El patiment és part indestriable de la vida, però no hem d’acceptar cap forma de patiment gratuït i innecessari com el que succeeix en el toreig. I menys si la única finalitat és la diversió i goig d’un altre ésser viu: l’home. També passa en altres tradicions culturals vigents -que cal també replantejar-, però és en les “corridas” on es manifesta amb una major crueltat. El toreig ni dignifica l’home ni cultiva cap valor moral. És totalment prescindible. Mantenir les “corridas”, com diu Esperanza Aguirre, perquè “des de temps immemorial està en la cultura espanyola” no és un argument vàlid.
Xavier Bigatà Viscasillas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada