divendres, 21 de gener de 2011

17 AUTONOMIES O AUTONOMIA DIFERENCIAL

Ara se'n parle molt, la premsa en va plena, de la insostenibilitat (econòmica) de l'estat de les autonomies. No he estudiat els números, però suposem que si, que realment i en els temps que corren, l'estat de les autonomies és econòmicament inviable (hipòtesi certa). Les autonomies són (o haurien de ser) una qüestió política, mai econòmica. Això no vol dir que no hagin acabat esdevenint en un problema econòmic, i no cal que perdem el temps en negar-ho per que les conseqüències ja les estem patint. Dividir l'estat espanyol en disset autonomies és una monstruositat innecessària que acabarà per malmetre el sistema, i sinó al temps em remeto. Ara bé, la qüestió és: perquè n'hem de tenir disset? Si assumim que la naturalesa del estat autonòmic és política, vol dir que es tracta d'un reconeixement polític de un fet diferencial (idiomàtic, cultural, social, etc.), quin significat tenen comunitats autònomes com la de Madrid o La Rioja?, per posar dos exemples dels quinze que podria posar. Tots sabem que la creació de 17 autonomies va estar sempre al servei de no reconèixer aquest fet diferencial, allò que diuen del “cafè per tothom”. Si considerem que Espanya ja ha assumit fa temps que el País Basc es un parèntesi de l'Estat i que és una batalla perduda, llavors la conclusió es molt simple: catalanes i catalans, en aquesta lluita estem sols. El perill que correm és que el propi sistema perverteixi el plantejament, partint d'una hipòtesi certa per arribar a una conclusió falsa o inconvenient per a Catalunya. El pas que ens toca donar a Catalunya no és ni de bon tros la independència sinó l'Autonomia Diferencial. Al meu entendre això passa inevitablement per modificar l'estat de les autonomies, passant-lo de 17 a 2.