diumenge, 1 de maig de 2011

Ves a saber qui...

Simplificaré moltes coses i n'obviaré moltes altres perquè d'aquest tema tothom en sap i ja fa molts anys que s'en parle. Així que abocaré opinió directament.
Els experts, cada dia, analitzen l'actualitat econòmica i fan cervelluts anàlisis sobre perquè l'economia del nostre país va com va., o sigui malament. Al final, faran bona aquella "tontada" que va dir aquell: “un economista és qui et dirà demà per que no ha passat avui allò que va pronosticar ahir”. És clar que avui en dia encertar és fàcil, només cal dir que les coses demà estaran pitjor.
Jo, que soc lent de reflexos, finalment he pogut arribar a la lamentable conclusió de que no en tenen ni idea. Economistes, polítics, banquers, consultors financers i d'altres personatges de dubtosa credibilitat. El meu diagnosi es molt simple i d'altra banda amplament conegut. Els diners són temeraris i covards, o més ben dit, qui els té o controla és temerari i covard. La temeritat és la que ens va posar dins aquesta crisi i la covardia es la que no ens deixa sortir.
Només la inconsciència col·lectiva ens traurà d'aquesta situació, per que només aquesta inconsciència serà capaç d'anestesiar el nostre estat natural ancorat a la condició de covards. El problema és que, des d'un punt de vista macroeconòmic, els diners no els controla ningú, cadascú en té un percentatge de control, sobre els seus i sobre els que no són seus. En algun moment la situació es revertirà, i serà a partir de l'inconscient col·lectiu i no de les mesures que els ximples i beneits, tècnics i polítics, puguin arribar a prendre. Aquí mateix, a la bora nostra, hi ha gent amb diners, espantada i que no sap que fer-ne i que per tant no en fa res. Quan aquesta gent tingui més por de tenir els diners guardats que de deixar-los anar, tot el procés de crisi es revertirà i el cicle es tancarà.