divendres, 21 de gener de 2011

17 AUTONOMIES O AUTONOMIA DIFERENCIAL

Ara se'n parle molt, la premsa en va plena, de la insostenibilitat (econòmica) de l'estat de les autonomies. No he estudiat els números, però suposem que si, que realment i en els temps que corren, l'estat de les autonomies és econòmicament inviable (hipòtesi certa). Les autonomies són (o haurien de ser) una qüestió política, mai econòmica. Això no vol dir que no hagin acabat esdevenint en un problema econòmic, i no cal que perdem el temps en negar-ho per que les conseqüències ja les estem patint. Dividir l'estat espanyol en disset autonomies és una monstruositat innecessària que acabarà per malmetre el sistema, i sinó al temps em remeto. Ara bé, la qüestió és: perquè n'hem de tenir disset? Si assumim que la naturalesa del estat autonòmic és política, vol dir que es tracta d'un reconeixement polític de un fet diferencial (idiomàtic, cultural, social, etc.), quin significat tenen comunitats autònomes com la de Madrid o La Rioja?, per posar dos exemples dels quinze que podria posar. Tots sabem que la creació de 17 autonomies va estar sempre al servei de no reconèixer aquest fet diferencial, allò que diuen del “cafè per tothom”. Si considerem que Espanya ja ha assumit fa temps que el País Basc es un parèntesi de l'Estat i que és una batalla perduda, llavors la conclusió es molt simple: catalanes i catalans, en aquesta lluita estem sols. El perill que correm és que el propi sistema perverteixi el plantejament, partint d'una hipòtesi certa per arribar a una conclusió falsa o inconvenient per a Catalunya. El pas que ens toca donar a Catalunya no és ni de bon tros la independència sinó l'Autonomia Diferencial. Al meu entendre això passa inevitablement per modificar l'estat de les autonomies, passant-lo de 17 a 2.

3 comentaris:

  1. La incapacitat històrica d'Espanya per reconèixer i tenir sensibilitat vers la diferència és una evidència. Un país que vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva, i que viu de la cançó de dir que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i fa servir aquest argument per crear problemes amb la llengua.
    I et parlo de llengua pel debat carregat d'intolerància pel tema del senat. Si parlem d'economia, llavors els números canten,tal i com l'altre dia van explicar els del centre català de negocis a Terrassa. És Espanya que no ens deixa sortir de la crisi i ens escanya. A mi allà on no m'estimen ni em respectem no m'hi quedo. La solució quan la l'entesa és imposible perquè un dels dos es nega a respectar l'altre és el divorci. Jo no vull ser diferent, vull poder ser jo.

    ResponElimina
  2. En primer lloc dir-li que trobo la fotografia que acompanya el seu article molt ben trobada.
    Estic d´acord amb el seu plantejament. Però no en la solució que proposa. Qualsevol canvi en l´actual marc constitucional (el de les 17 autonomies) passa per què aquest canvi l´accepti el que genèricament anomenem com a "Madrit". I Madrit mai acceptarà el que vostè proposa. I no ho farà per una questió de convicció ideològica: nació només n´hi ha una, la d´arrel castellana.
    El problema, amic Badia, com vostè diu, és inicialment polític, per després esdevenir econòmic. El problema no és l´estat de les autonomies en sí mateix. En el seu dia va ser una correcta solució. El problema és com s´ha gestionat políticament aquest estat autonòmic. Per tal de descafeinar les "nacionalidades históricas" van dotar a les demés autonomimes del mateix estatus, via LOAPA i LOFCA, entre d´altres. Han convertit una bona solució política en una desastrosa solució econòmica. I la culpa de qui és?. De l´estat que ho ha mal gestionat?. Noooo. Com sempre, de "esos catalanes separatistas, de izquierdas y ateos!!". I arribat on estem....."Alea jacta est".
    Xavier Bigatà Viscasillas

    ResponElimina
  3. Esuskadi,Catalunya,València,Balears,Galicia,Navarra...tots tenen fets diferencials (una història propia i una llengua propia com a minim)i el que es més important,tenen dret a decidir si volen fer ús o no del seu fet diferencial, fins i tot, l'autodeterminació.No existeix una España lliure,hi ha una España imposada a la força amb sang i fetge.El referéndum s'hauría de fer comunitat per comunitat preguntant quí vol continuar formant part daixò que denominem España...

    ResponElimina