En alguna tertúlia radiofònica, ja s'està discutint si cal posar-li el seu nom a un carrer de Barcelona. Carrer de Juan Antonio Samaranch o millor, Avinguda de Juan Antonio Samaranch o fins i tot perquè no, Plaça de Juan Antonio Samaranch. Estem parlant d'aquell que encara aixecava el braç en el ben avançat tardofranquisme.
Ara no us avorriré amb el currículum d'en Samaranch però, coses bones i interessants n'ha fet, i per Catalunya, també. Hi ha qui parle d'en Samaranch com un ambaixador de l'esport al mon, i fins i tot han arribat a dir que ha estat el millor representant internacional que ha tingut Espanya, i també algú el defineix com qui va portar les olimpíades a Barcelona, no ens enganyem, això ens toca la fibra a gairebé tots. Però, assumint que algú més hi va deure col·laborar amb això de les olimpíades, admetem que la seva intervenció va ser determinant alhora de portar-les aquí. No cal dir que aquest esdeveniment va col·locar Barcelona al “mapa mundi” amb una contundència fins aleshores totalment desconeguda. Doncs, gràcies Juan Antonio, moltes gràcies per tot.
Ara bé, també podríem especular amb la idea de que, si persones de la seva rellevància i capacitat no haguessin venut ni posat el seu talent al servei del règim franquista, potser no hagués calgut una olimpíada per treure Barcelona, Catalunya i Espanya de les cavernes europees. Si persones com Samaranch, que han gaudit d'aptituds i capacitats per fer coses importants, no haguessin dedicat els seus esforços a sostenir i enriquir un règim que es va dedicar a esfondrar i empobrir la dignitat dels espanyols, portant el país a la decrepitud més absoluta, no hagués calgut córrer després, a organitzar mundials_82 i barcelones_92 de la ma d'aquests mateixos “fulanos”, per demostrar al mon, que quaranta anys de misèria humana no ens havien deixat absolutament idiotitzats.
Jo li dedicaria un pou, El Pou de Juan Antonio Samaranch, perquè puguem refrescar les idees quan arribin temps de sequera mental.
