No se si de catàstrofe, com diu ENDESA a través dels seus representants, però segurament estarem la majoria d'acord amb qualificar d'autèntic desastre el que va passar a la provincià de Girona el passat dilluns 8 de març com a conseqüència del temporal de neu. Convindreu amb mi que el concepte catàstrofe sol està lligat també a la pèrdua de vides humanes, i afortunadament en aquest cas això no ha estat quantitativament significatiu. Ara bé, més enllà del col·lapse i desconcert que es va produir el “dia de autos”, deixar aquest escandalós número de famílies, empreses i pobles sense subministrament elèctric, fins ja en parlarem quan, ens col·loca com a país en una en una posició estratègica, com a mínim inquietant.
Soc partidari de demanar responsabilitats a ENDESA, evidentment, però no per la reacció alhora de restablir el servei, que no se si es podria fer millor o no, jo crec que la situació no permet fer-ho de una manera molt més diligent. Si que és cert que la seva política informativa als ciutadans ha estat insuficient i del tot forassenyada, però considerant la desfeta de les infraestructures la reconstrucció portarà el seu temps i això és inevitable. Per tant, crítica a la inoperància alhora de informar sobre la planificació de la reconstrucció i a la prepotència no entonant un autèntic “mea culpa” davant la ciutadania.
Dit això, hem de tenir ben clar que com a conseqüència del temporal han caigut 33 pals de suport de diferents línies de distribució del subministre elèctric que son propietat de ENDESA i, si bé es cert que això a succeït perquè s'han produït unes condicions meteorològiques excepcionals, no per això aquestes condicions deixen de estar previstes a les normatives que s'han d'emprar pel disseny d'aquestes infraestructures. Si això fos així, la resta de infraestructures que estan sotmeses a les mateixes normatives, també haurien col·lapsat per aquestes condicions excepcionals de la meteorologia. D'aquesta manera haurien caigut els pals dels repetidors de telefonia mòbil, les torres de telecomunicacions i s'haguessin enfonsat els terrats dels edificis, que per normativa han de considerar les corresponents sobrecàrregues de vent i neu. Doncs això no ha passat, aquestes construccions han aguantat. Fins i tot han aguantat els cartells publicitaris.
Soc de la opinió que cal ser molt crític amb tot això i demanar responsabilitats a ENDESA per tenir una infraestructura infradimensionada a nivell resistiu, i el que és pitjor, fins a quin punt les estructures que encara no han caigut pateixen del mateix mal? Heu vist aquell anunci d'una assegurança que diu: quina probabilitat hi ha de que s'encasti una vaca a casa vostra, realment voleu pagar per això? Doncs això és el que ha passat, ens ha agafat la vaca amb els pixats al ventre, en aquest cas, jo diria que el toro.