Han creat molt rebombori, entre alguns sectors de la societat, les afirmacions envers l'existència de Deu que el astrofísic britànic Stephen Hawking fa en el darrer llibre que ha publicat: The Grand Design. A la pregunta: L'univers necessita un creador? Respon rotundament que NO. De fet, ja ho va dir Borges: "La teología es literatura fantastica y Dios su mayor creación". L'univers es va crear de manera espontània com una conseqüència inevitable de les lleis de la natura. I amb aquesta afirmació el Sr. Hawing ha aconseguit posar d'acord, per un cop a la vida, als representants de les principals religions (cristiana, jueva i musulmana) en rebutjar els seus arguments. Però el que no te rebuig són els arguments que estan amprant aquest notables. Sense anar més lluny, el rabí cap dels britànics s'ha permès afirmar que “a la Bíblia senzillament no l'interessa com es va crear l'univers”. Això considerant que el primer llibre de la Torah (y la Bíblia) es diu Gènesis y precisament explica com es va crear l'univers.
Ara bé, tot això era bastant previsible. Però a mi, el que m'ha cridat poderosament l'atenció d'aquest llibre és un altra cosa, i com que no soc traductor d'anglès la deixo anar tal i com la diu: "Traditionally these are questions for philosophy, but philosophy is dead. Philosophy has not kept up with modern developments in science, particularly physics. Scientists have become the bearers of the torch of discovery in our quest for knowledge". Bé, doncs d'això no en diu ningú res o, si més no, jo no ho he sabut trobar per enlloc. Aquesta falta de resposta per part dels intel·lectuals si que la trobo preocupant, a no ser que assumirem el fet que aquests intel·lectuals estan d'acord amb el Sr. Hawking, fet que encara trobaria molt més inquietant.
.
