dimecres, 23 de març de 2011

El debat de l'energia. Les Nuclears

Clar que tot el que fa referència a l'energia nuclear fa por. La gent tenim por de que les centrals nuclears petin i la radiació s'escampi per arreu, provocant-nos malalties de tipus cancerigen que ens portaran a una mort agònica, lenta i segura. Fins aquí tot normal, és normal i fins i tot humà tenir por. Ara bé, racionalitzem la por. Ciutadans de Catalunya! Sapigueu que al sur de França tenim centrals nuclears que si arribessin a descontrolar-se, patiríem els seus efectes devastadors tan o més que si es descontrolessin les que tenim a la mateixa Catalunya o a la nostra mai prou estimada Espanya. Be, tractat el tema de la por abordarem altre tipus de qüestions.

La qüestió central del debat no és si podem passar sense les centrals nuclears sinó si estem disposats a pagar el preu que aquesta decisió comportaria. Fem algunes reflexions.

De caire econòmic

El 21 per cent de l'energia elèctrica que consumim a Espanya ve de les centrals nuclears. Això no vol dir que aquestes centrals tinguin el 21 per cent de la capacitat generativa del país. És a dir, si sempre fes sol (plaques fotovoltaiques), sempre fes vent (aerogeneradors) i sempre estesin els pantans plens (hidroelèctriques), l'aportació global dels reactors nuclears que tenim a Espanya representaria només el 8 per cent de la aportació elèctrica. Això done una pista de la intermitència i la nul·la capacitat de regulació que tenen aquestes energies alternatives. Si anem a buscar l'energia més barata possible, després de l'atòmica evidentment, hem d'anar a parar a les centrals de cicle combinat de gas. Alguns estudis apunten a la necessitat de creació de 20 noves centrals de cicle combinat per substituir, amb garanties de subministrament elèctric, a les nuclears. Això suposaria una inversió directa de 6000 milions d'euros. A aquests caldria afegir-lis uns altres 45000 milions de sobre costos en el preu de generació de electricitat com a conseqüència del consum de gas natural en els pròxims 15 anys. Tot això representaria un increment del cost de generació d'energia elèctrica del 25 per cent.

De caire estratègic

En cas de substitució de l'energia nuclear per la de cicle combinat, ens enfrontaríem a un problema geo-estratègic de primer ordre. Augmentaríem la nostra ja elevada dependència energètica internacional per sobre del 90 per cent i la seguretat de l'abastament de gas dependria encara més de l'evolució política i social dels productors del nord d'Àfrica. França per exemple és autònoma pel que fa a l'energia elèctrica, gràcies a que està cosida de nuclears.

De caire mediambiental i emissions de CO2

La producció elèctrica d'origen nuclear està lliure d'emissions de CO2. Al substituir-la per la de cicles combinats de gas, comportaria la emissió anual addicional de 22 milions de tones de CO2, equivalents a les emissions de aproximadament la quarta part dels vehicles del parc automobilístic espanyol. Cal dir que a partir del 2012 les emissions de CO2 per sobre de la quota corresponent ja no seran gratuïtes i això també representaria un cost afegit a la generació d'energia.

De la banda de la seguretat

No cal dir que les centrals nuclears comporten un gran perill pel planeta en cas d'accident greu o mala gestió dels residus radioactius. Tampoc podem obviar que un accident nuclear no afecta solament el país que n'és titular sinó que la contaminació que provoca ultrapassa les seves fronteres. Per això entenc que l'autorització per la construcció de noves centrals així com un posterior seguiment de la seva gestió, hauria de dependre d'un organisme de rang superior, que en el nostre cas podria ser la Comissió Europea.

4 comentaris:

  1. Xavi Bigatà Viscasillas28 de març de 2011 a les 22:57

    T´agraeixo les teves explicacions, que ajuden a fer una mica més entenedor aquest maremagnum que són les fonts per generar energia elèctrica.
    Seulement deux choses:
    1- Ara diré segurament una "perogrullada"; però la meva ignorància en el tema em permet dir-la i quedar-me tan ample: el problema són les fonts que generen l´energia elèctrica. I de fet, sense electricitat, la nostra societat del benestar i del progrés hauria de dir "apaga y vámonos". Tots els esforços es dediquen a buscar aquelles fonts que generin energia elèctrica de forma eficient, sostenible, neta i barata. Inclús, davant la dependència de "l´or negre", s´inverteix I+D en crear cotxes no-dependents del petroli; o sia dependents de l´energia elèctrica.
    Però.....per què no dediquem esforços a trobar un substitut a l´energia elèctrica???

    2- Les centrals nuclears són, pel que sembla i pel que el Someret diu, una font barata i menys contaminant si es compara amb altres fonts, inclús les de cicle combinat. Però:
    pel que diuen els "experts", el que encareix l´energia nuclear no és el seu procés en si mateix; sinò tot el que concerneix a la seguretat tan del procés com de la gestió dels residuus radioactius. Aleshores és quan, si ha de ser una font barata, ha de ser en detriment d´aquesta seguretat. Sembla ser que al Japó, haurien d´haver soterrat la central per fer-la segura front terratremols -que ja ho és- i tsunamis. Però, era massa car; sobretot si es valora el risc te`ric de que hi hagi un tsunami en els propers 100 anys que afecti a la central. Però, la naturalesa no hi enten d´estadistiques. I s´ha passat del mínim risc teòric i assumible a un risc màxim real i ingovernable.
    Així doncs......ni llums LED ni aparells de baix consum........ESPELMES; RENTAR LA ROBA I LA VAIXELLA A MÀ; I PER LA NIT, RES DE TELE NI PC´s NI RES....CONVERSA FAMILIAR A LA LLAR DE FOC!!!!.....i mort el gos (l´energia electrica) morta la ràbia (la dependencia excessiva i en massa part innecessària).
    I així us haurieu estalviat aquest rotllo, que si l´he fet ha sigut malgastant energia elèctrica; usant el PC, amb un llum obert i un calefactor elèctric !!!

    ResponElimina
  2. Una central nuclear és una potencial arma de destrucció massiva i la seva capacitat destructiva dependrà de la tipologia del accident que hagi patit. Partint d'aquesta base jo crec que la regulació d'aquesta font energètica hauria d'estar internacionalment mancomunada tant en al construcció com en la seva explotació. Entre tots els països afectats s'hauria de decidir on s'instal·la i com s'explota cada reactor nuclear. Tot això depenent de les necessitats de cada zona més enllà de les fronteres estatals. Un accident nuclear el patim tots i per tant la construcció de les centrals no pot quedar en mans de un sol país. Si ens amoïna que el Mahmut Ahmadinejad es dediqui a enriquir urani, també ens hauria d'amoïnar que francesos, espanyols o japonesos construeixin centrals nuclears sense comptar amb el vist i plau de ningú, quan avui en dia et demanen mil permisos i conformitats de veïns només per obrir un bar musical. Les nuclears, supervisades per organismes internacionals, seran l'única forma possible d'energia per donar l'abast a tota la demanda que se'ns ve a sobre en els propers 20 anys (no em d'oblidar que volem cotxes elèctrics). Per viure amb els llums apagats, sense ordinadors i tenir que parlar amb del costat simplement per que no tinc res millor que fer, prefereixo que em posin un reactor nuclear al costat i tornar-me radioactiu com el “puto gusiluz”.

    ResponElimina
  3. Sembla ser que el desenvolupament sostenible de la humanitat passa per desfer-nos dels combustibles fòssils, i és evident partint de la base que són finits. L'energia nuclear, tot i que també utilitza combustible fòssil, sembla que hagi de ser més infinit que els combustibles fòssils convencionals (Petroli, gas, carbó...). Per tant és una alternativa, real, a tenir en compte i molt bona pel seu alt rendiment. El tema de les possibles catàstrofes és una "putada" ja que sembla que tot el que té de bò energèticament ho té de dolent en els efectes d'un possible accident.
    Ara bé, una altra alternativa seria aconseguir l'autosuficiència energètica. Aquesta opció no és tan utòpica com sembla si apliquem aquest concepte d'autosuficiència a tots els àmbits. És a dir, des de les nostres cases particulars, vehicles que utilitzem, edificis en els que treballem i finalment com a país. Estan apareixent moltíssimes formes d'energia renovable i autosuficient. Una casa equipada amb plaques fotovoltàiques, escalfadors solars d'aigua i sistema geotèrmic de calefacció és autosuficient. Aquest mateix concepte es pot aplicar també a edificis. Els cotxes sostenibles ja estan apareixent i el mar té un potencial enorme amb mil maneres d'aprofitar-ne l'energia (centrals mareomotrius de boia, de turbina, de pales, etc) i concretament nostaltres n'estem envoltats. És a dir, cal potser focalitzar els esforços en aquesta direcció ARA! Ja que tard o d'hora s'haurà de fer "seguríssim", i això és com els exàmens: ja estudiaré...i et trobes estudiant depressa i corrents la nit anterior amb les conseqüències negatives que comporta.

    Maurici Badia

    ResponElimina
  4. No es cert que l'energia nuclear sigui més barata que la eólica o la solar. El cert es que si sumem el cost dels reactor , el manteniment , els residus i la seva llarga vida,el material del reactor, etc. surt molt més cara la energia nuclear.El que pasa es que del que costa tot això, nosaltres, els ciutadas a través dels Governs, paguem un bon tros i les eléctriques es porten els beneficis( i si tenen pérdues, també ho paguem nosaltres).Aquesta es la gran mentida sobre la energia nucrear que ens han fet creure.

    ResponElimina