divendres, 22 d’octubre del 2010

The Grand Design de Stephen Hawking

Han creat molt rebombori, entre alguns sectors de la societat, les afirmacions envers l'existència de Deu que el astrofísic britànic Stephen Hawking fa en el darrer llibre que ha publicat: The Grand Design. A la pregunta: L'univers necessita un creador? Respon rotundament que NO. De fet, ja ho va dir Borges: "La teología es literatura fantastica y Dios su mayor creación". L'univers es va crear de manera espontània com una conseqüència inevitable de les lleis de la natura. I amb aquesta afirmació el Sr. Hawing ha aconseguit posar d'acord, per un cop a la vida, als representants de les principals religions (cristiana, jueva i musulmana) en rebutjar els seus arguments. Però el que no te rebuig són els arguments que estan amprant aquest notables. Sense anar més lluny, el rabí cap dels britànics s'ha permès afirmar que “a la Bíblia senzillament no l'interessa com es va crear l'univers”. Això considerant que el primer llibre de la Torah (y la Bíblia) es diu Gènesis y precisament explica com es va crear l'univers.

Ara bé, tot això era bastant previsible. Però a mi, el que m'ha cridat poderosament l'atenció d'aquest llibre és un altra cosa, i com que no soc traductor d'anglès la deixo anar tal i com la diu: "Traditionally these are questions for philosophy, but philosophy is dead. Philosophy has not kept up with modern developments in science, particularly physics. Scientists have become the bearers of the torch of discovery in our quest for knowledge". Bé, doncs d'això no en diu ningú res o, si més no, jo no ho he sabut trobar per enlloc. Aquesta falta de resposta per part dels intel·lectuals si que la trobo preocupant, a no ser que assumirem el fet que aquests intel·lectuals estan d'acord amb el Sr. Hawking, fet que encara trobaria molt més inquietant.
.

6 comentaris:

  1. Rotundament NO. La filosofia és un gran requisit per a la resposta d'aquestes preguntes, i Hawking em dona la raó en els meus arguments sobre la filosofia actual i tradicional, on aquesta és totalment necessària per a el simple fet de crear-les. un descobriment te dos fases: de la primera s'en ocupa la filosofia i és la part on es fa la pregunta; de la segona s'en ocupa la ciència, i és on es fa la resposta. Així que jo crec que la filosofia serà sempre necessària per a qualsevol descobriment que es faci.

    ResponElimina
  2. M'ha agaradat aquest article que has escrit, però jo no estic d'acord amb el Sr Hawking referent a la filosofia, doncs no pot morir la part que ens fa més humans i ens permet ser més lliures ii a l'hora més responsable del nostre destí.

    Mercè Torguet

    ResponElimina
  3. La filosofia és un disciplina en què els filòsofs, per mitjà de la lògica i el raonament, cerquen donar una explicació a tots els coneixements possibles. Des de aquest punt de vista, òbviament la filosofia no ha mort. Però potser el que ve a dir aquest científic britànic és que ja no són els filòsofs els que estan exercint la filosofia sinó els mateixos científics, sobretot quan es tracta de donar explicacions a les conseqüències socials que poden tenir els avenços científics.

    ResponElimina
  4. Si es tal i com tu ho expliques, i dius que hi ha hagut una fusió per part de la filosofia dins de la ciència, ho accepto.

    P.D: Espero amb gran desig una nova publicació.

    ResponElimina
  5. Entenc que la existència o no d´un "Deu creador de tots els homes i de totes les coses" és sobretot una qüestió de fe. Ai "la fe"!!; o en tens o no en tens. La "fe" és una vivència que entenc com a "profunda, personal i intrasferible". La raó i el mètode científic ens expliquen molts dels fenòmens de la naturalesa, però NO els més trascendents. Aquests, fins a la data, poden tenir una explicació científica teòrica (hipòtesis) sobre tot allò que envolta a la nostra existència, pero no demostrable amb una "repetició de l´experiment". Potser la ciència s´hi acosta prou, pero no dóna resposta a moltes de les preguntes que ens podem fer sobre la nostra existència. Arribat a aquest punt, hi ha dues alternatives: 1- un pot pensar que a la ciència encara li falten els elements necessaris per demostrar científicament les seves hipòtesis, però que ho pot arribar a demostrar; 2- exercir un acte de fe en unes creences concretes que donen resposta a aquests interrogants. Personalement un pot escollir per una opció o per l´altre; peró sí és cert que si en un individuu concret existeix una verdadera fe en un Deu creador, cap demostració científica el podrà convence´l del contrari; i de la mateixa manera ¨no es pot "imposar la fe" a qui no la té, a qui creu que la nostra existència és fruit d´una evolució en la naturalessa. Què vull dir amb això? Doncs que fe i ciència són compatibles en molts punts, peró no en el fons. Quan surgeixen els grans interrogants, la fe exclou la ciència i viceversa.

    ResponElimina
  6. Molt interessant l'article!
    He comprat el llibre, el llegiré i després comento ;)

    ResponElimina