dimecres, 13 d’octubre del 2010

Els “cuentapropistas” Cubans

Un home es troba una làmpada màgica, la agafa i el geni li diu: et concedeixo un desig. L'home li va contestar: doncs... vull no posar-me mai malalt. Concedit!, li va dir el geni i el va convertir en treballador autònom. Jo tinc un paren, allà per l'Aragó que un dia em va dir; “si quieres salir por ahí el fin de semana en moto y hacerte daño tinenes que ser asalariao!, sinó, date por por jodio”. És un treballador autònom, el pobre, i va anar coix a treballar una bona temporada.

Un “cuentapropista”, en diccionari crioll, és aquell que treballa per comte i risc, o sigui allò que vulgarment s'anomena un treballador autònom. Ara resulte que el Raul Castro ha obert la veda per legalitzar els “cuentapropistas” i així els cubans puguin deixar de ser funcionaris per treballar per compte propi muntant petits negocis (paletes, agricultors, etc.). O sigui, podran fer el que ja feien clandestinament però pagant impostos i perdent prestacions socials.

Algú els hauria d'avisar a aquesta gent del enrenou en el que s'estan posant, algú els hi hauria de dir que no podran estar mai més malalts i que si no treballen no guanyaran ni tant sols el miserable sou que guanyaven abans. Algú els hi hauria de fer saber que estan perduts, que no gaudiran mai més de cap prestació social i perdran tots els drets que els hi quedaven. Algú els hi hauria de dir...

2 comentaris:

  1. Tot i que ser un autònom és un gran calvari, mai diria a cap persona que no ho fos, ja que qualsevol gran empresa ha estat en els seus orígens d'un o d'uns autònoms que obligatòriament també ho han passat malament i no han pogut estar malalts, però que actualment viuen en unes grans condicions de de vida i on poden estar "malalts" cada dia. Josep Mª, m'agrada que t'hagis tornat a posar en el mon dels bolgs.

    ResponElimina
  2. Estic d´acord amb el que diu l´Aleix, tan respecte als autònoms com respecte a les noves aportacions del "Someret", que feia temps que estava molt callat. Ser un "autònom" té desavantages respecte a ser un "asalariat", i encara més respecte a ser un "funcionari". Però en canvi ser un autònom té uns grans alicents: afavoreix la creativitat, l´emprenedoria, l´excelència i la implicació en la feina que es fa; a més no permet caure en la monotonia, en la "llei del mínim esforç" i en l´estancament en el progrés professional. Això ho afirma un individuu que treballa a temps parcial tan com a "asalariat" com a "autònom". El fet de ser asalariat em dóna sobretot "seguretat"; el fet de ser "autònom" m´obliga a innovar, i a buscar la màxima eficiència, i a estar sempre "alerta" i a estar obert a valorar qualsevol oportunitat de progrés professional que se´m plantegi.

    ResponElimina