dijous, 3 de juny de 2010

Foti el camp Sr. Zapatero, Foti el camp!

A Espanya sempre estem igual i per no canviar no canviem ni la llei electoral. I ja hi tornem a ser. Volem fer fora a un “fulano” de la presidència del govern i no podem, tot per aquesta conya de no limitar els mandants presidencials. Perquè una cosa tinc clara, i és que per molt que ara no ho sembli, en Zapatero, pot tornar a guanyar les eleccions.

És possible que no estem capaços de aconseguir allò que fins i tot hem aconseguit al futbol: limitar mandats? És possible que ara, igual que va passar amb els presidents Suárez, González i Aznar, tinguem que fer fora al partit per fer-los fora a ells?

Es va tenir que fer un cop d'estat per fer fora a Suárez, el nostre primer president democràtic. Se'n va tenir que fer un altre per fer fora al Aznar. Fins i tot es va tenir que desvirgar a la dreta democràtica espanyola posant-la a governar per poder fer fora als de Filesa i el GAL.

I ara què? Haurem de tornar a posar a governar de nou aquesta dreta “otrora desvirgada” per tornar a fer fora algú que ens està destruint el país, o el que es pitjor, haurem de posar a governar a Rajoy. Va home va...

Home, potser si aquesta crisi l'hagués tingut que gestionar en Rajoy, hauriem tingut quelcom de guanyat. No te idees pròpies, ni bones ni dolentes, així que s'hagués limitat a aplicar el manual de macroeconomia, al cap i a la fi és el que estan fent la majoria dels països i veig que se'n van sortint. Potser no ens calia un personatge tant brillant, tant genial, tant dalinià com en Zapatero.

No fa gaires dies, en Josep Perarnau em deia: “en aquests moments te'n adones que personatges com Zapatero son gent normal com tu i com jo que no sabem exactament que cal fer en situacions com per la que ara està passant el país”. Llavors li vaig donar la raó, però avui em pregunto: vols dir Josep que nosaltres ho hauríem fet tant malament?

5 comentaris:

  1. Josep Mª, jo t'asseguro que la gran majoria de nosaltres ho auriem fet malament, ja que el pes que s'ha de soportar per a portar endevant un païs i les decisions que s'han de pendre, és un pes molt gran; que no tothom esta disposat o capaçitat a soportar.

    ResponElimina
  2. I jo tmb asseguro, que si un % mínim de diners que s'han invertit per paguetes per aqui i per alla, haguessin anat destinats a uns bons economistes la cosa no hauria nat tan lluny. Amb 1h m'han arribat a explicar a mi amb simples gràfics d'oferta i demanda el perque de la crisi immobiliaria, no es podria haver previst al govern?!

    ResponElimina
  3. En consonància amb el que ens diu el Someret, us poso uns fragments d´una article d´un tal Francisco Rubiales, periodista, articulista i escriptor (pel que dedueixo deu ser políticament conservador-"de dretes").Podeu mirar el text complert a: http://blogs.periodistadigital.com/votoenblanco.php/2010/01/17/
    "España están tan postrada y es víctima de tantos abusos e injusticias que los demócratas tenemos que empezar a elegir entre lo que es necesario, lo que es urgente y lo que resulta insoportable. Insoportable es la corrupción y la vigencia de la actual Ley Electoral, plagada de normas que sostienen más una dictadura de partidos que una democracia de ciudadanos.(...)
    El principio de que el poder corrompe es universalmente admitido. Aristóteles recomendaba una corta duración de los cargos públicos en la democracia griega, de sólo días, para evitar la inevitable corrupción. Pese a toda esta ciencia y experiencia acumuladas, Zapatero pretende repetir como candidato del PSOE en las elecciones del 2012, aupado por su partido y por las ordas de enchufados y ventajistas que han encontrado en el Estado una fuente inagotable de privilegios y de poder desmesurado, sin control cívico alguno.
    Conseguir que Zapatero no vuelva a presentarse y que ocho años sea el máximo tiempo que un presidente pueda ostentar el poder, debe convertirse en una prioridad absoluta para los demócratas y para la gente decente** de España.
    Todas las democracias serias del mundo, con la de Estados Unidos a la cabeza, tienen limitado el mandato de sus presidentes. La española es una de las que permiten que un presidente pueda ser reelegido hasta que muera. Esa reelección perpetua es una abominación antidemocrática que es necesario erradicar.

    ** NOTA de Xavier BV: Estic d´acord amb el que planteja tan el Someret com el Sr Rubiales,però el que diuen NO és quelcom exclusiu al govern ZP, sinò a tots els governs: estatals, autonòmics i locals. Del que diu el Sr Rubiales NO estic d´acord amb la frase: "que ZP no se vuelva a presentar és una prioridad de los demócratas y gente decente...", ja que si algo caracteritza la democràcia és que si el poble NO VOL, ZP no repetirà; i que en democràcia ja hi ha els mecansimes per poder limitar per llei els mandats, si això és la voluntat del poble i dels seus representants polítics. Dir que qui vulgui que ZP repeteixi com a President no és un demòcrata i és un indecent, per mi, és una aberració pròpia de qui es creu en possesió de la veritat, i veu als altres com a "indecents i no demòcrates". La democràcia és llibertat d´opinió, però també respecte a la pluralitat d´opinió.

    ResponElimina
  4. Em d´assumir també la nostra responsabilitat com a ciutadans amb dret a vot. La màxima "cada poble té els governats polítics que es mereix " crec que és certa. Si hem tingut un President que es va creure que era com el rei Felip II de l´Espanya colonial transatlàntica; i ara tenim un President que no té la talla ni per ser president d´una escala de veins (ni tan sols d´una casa unifamiliar!!), serà perque en conjunt som una "societat políticament incapaç".

    Cert és que jo no sé si ho faria millor que el tal ZP. Però NO podem oblidar que ningú ha obligat a ZP, Aznar i altres a presentar-se a presidents del país. Ho han fet voluntàriament i estan obligats a complir amb el seu càrrec PÚBLIC.I si no en son capaços, estan eticament obligats a marxar per donar pas a un altre persona. I més quan el que gestionen és la "cosa pública".

    ResponElimina
  5. Malauradament tenim un sistema on l'únic que prima en política son les enquestes. Quan el país se n'anava al fons del mar, el ZP i el seu ministre d'economia van decidir posar en marxa el retorn dels 400€, el xec nadó, i un munt de mesures excel·lents en un bon periode econòmic, però mai quan la cosa fa aigües. Finalment la cosa ha petat, i hem vist que més que ineptes, son una colla de ximples negligents. El més fotut és que cada dia ho veig més fosc i l'alternativa encara fa més por. L'única llum és fugir d'aquests veïns del sud d'una punyetera vegada!.
    Salut.

    ResponElimina