dissabte, 13 de febrer de 2010

TELEFONIA PREMATURA

No fa guaires dies es va publicar una mena d’enquesta en la que s’expressava una estadística referint-se a l’edat que els nens comencen a tenir telèfon mòbil. De fet, això és simplement una dada, subjecta òbviament, a desencadenar diferents interpretacions i/o opinions. Jo personalment me’n vaig assabentar d’aquesta enquesta per la tertúlia d’en Basté a El Mon a RAC1. Vaig quedar sobtat de les opinions que els contertulians adoptaven: una actitud repressiva capa la tinença d’aquests aparells per part dels nens. Parlaven del telèfon mòbil com si fos una bé d’ostentació pública o un caprici completament inapropiat i perjudicial per la educació de les criatures. Nomes un dels allà presents va abordar el tema referint-s’hi com un recurs civilitzat que la tecnologia posa al nostre abast que cal que nens i nenes aprenguin a fer servir adequadament.
Ens agradi o no, el telèfon mòbil és un dispositiu que tard o d’hora la immensa majoria de la gent acaba emprant com eina de treball i vincle de connexió social, per no parlar de recurs de seguretat en situacions crítiques i no tant crítiques. Així que, senyors contertulians de El Mon a RAC1: cal introduir aquest aparell a la formació educativa de la canalla com fem amb la bicicleta, l’ordinador o la natació. No pot ser que puguin anar pel carrer amb consoles portàtils de 200 euros i no puguin portar un telèfon a la butxaca.

1 comentari:

  1. ¡¡¡Ehhhh...!!! No sabía que tenías un blog. He leído que lo tienes por tu hijo, deduzco que él tendrá otro, ¿no?
    Ahora solo falta que le dediques algo más de tiempo...

    Lo de los móviles para los niños, es como todo, habrá que enseñarles a no hacer mal uso de ellos y utilizarlos con total normalidad. Los padres más reticentes suelen ser los menos informados.

    Un saludazo.

    P.D.- Por cierto, mi catalán leído, bien, pero el escrito, ni patata, jeje..!!

    ResponElimina