diumenge, 28 de febrer de 2010

El dit de l'Aznar (per Josep de la Casa)

En el Blog que el meu amic Josep de la Casa té a directe.cat, se hi pot llegir un article molt interessant que em prenc la llibertat de reproduir aquí, feia així:

--------------
El dit de lAznar

La imatge, d’entrada fa riure, i la dita aquella del “ha quedat ben retratat” li escau a la perfecció. Però la realitat, és que veure un ex-president de govern, i més aquest, aixecant el dit amb tota la simbologia que aporta el gest no en fa gens de gràcia.

El dit de l’Aznar és prepotència, arrogància, vanitat, supèrbia, superioritat, intolerància, menyspreu, falsedat, obscenitat.
El dit de l’Aznar simbolitza el fanàtic que porta a dins.
El dit de l’Aznar és la imatge d’un personatge que no troba el seu espai i ha perdut el nord.
El dit de l’Aznar és una metàfora d’un nacionalisme ranci que fa por i fàstic.
El dit de l’Aznar, és tot allò que m’allunya del país veí.
El dit de l’Aznar, és el dit d’un mal educat.
El dit de l’Aznar, com la seva cara, és en blanc i negre. Un rictus de cinisme perillós se li fa present en aixecar el dit als estudiants, i ens mostra el polític convençut que ha estat cridat per salvar la pàtria.
El dit, la cara i el bigoti de l’Aznar és tot allò que embruta i ens allunya de la política.
El dit és insult, la cara fa por, i el bigoti... el bigoti...
----------------

I com que a mí també m'agrada posar-hi cullerada hi afaxiré el meu comentari:

És lamentable que un dia que l'Aznar es decideix a aixecar el dit, no sigui per demanar perdó al mon sencer pel mal gust que va tenir governant aquest pais. Però no, no va fer això, sino que es va dedicar a fer un gest sense paraules (que és llest el punyetero), gest, que mitja espanya es dedica a interpretar i l'altra mitja a aplaudir. El dit de l'Aznar corre el perill d'empassar-se al seu propi creador, perquè gaire bé esta agafant personalitat pròpia.

En fi, el dit de l'Aznar, "la niña de Rajoy", el negre de Banyoles i el Pep Guàrdiola acabaran sent les reliquies que donaran vida a aquest pais, pais que, fiins ara, ningú a estat capaç de redressar. I això senyors, això..., quasi bé em fa més por que'l mateix bigoti! (que per cert, se'l ha mig rapat).

1 comentari:

  1. La trascendència del gest no radica en el gest en si,ja que ben pocs poden dir que mai l´han fet algun cop. Sino que radica en qui el fa, en quan el fa i a qui es dirigeix. Però sobretot radica en l´absència d´un arrepentiment públic posterior, d´una disculpa pública. I no només a qui anava dirigit "el dit", sinó al conjunt de la ciutadania espanyola. L´absència d´una disculpa evidencia que el personatge Aznar no és conscient -ni és capaç de ser-ho- de la gravetat del fet. En aquest dit s´hi concentra un atac als valors en que es basa la l´estat de dret democràtic, atès que qui l´ha fet és un ex-president de l´estat espanyol. Posa en evidència qui hi ha radera del dit: algú que en el seu moment ja va demostrar que no creia en un Estat constitucional i democràtic.

    ResponElimina